Comentaris sobre tres dibuixos d’ una habitació d’ hospital

Confessant el meu amor incondicional pel dibuix (entés com a capacitat gràfica d’expressió personal i de comprensió del món) i essent poc habitual tenir dibuixos de diferents autors d’exactament el mateix tema, aprofito l’avinentesa per a dedicar-lis quatre ratlles.

L’habitació ésde l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat, els dibuixants són ocasionals -membres d’una mateixa família- i el resultat és un exemple de la riquesa humana perceptiva i gràfica.

Al primer dibuix, l’autor (39 anys) preten registrar amb un cert realisme l’ambient de l’habitació sencera. La tauleta amb els mocadors en primer terme, el malalt amb la roba d’hospital fent alguna cosa amb les mans, el llit amb les rodes, el capçal tècnic, l’armari del final amb la pica, la roba, els prestatges…i la porta de sortida a la dreta.La perspectiva és tècnicament correcta. S’hi percep molt de desordre. I el malalt fent els seus exercicis, al seu aire. El dibuix és una petita historieta.

Al segon dibuix, l’autora (45 anys) vol mostrar també l’ambient de l’habitació. Però el punt de vista del dibuixant/observador és irreal, és com si estigués volant a l’exterior de l’habitació. Fixeu-vos en la gran superfície del llit i de la tauleta, i com s’eixampla el passadís de sortida. Alhora la pica se’ns presenta frontal amb els complements. I també registra la figura humana.La perspectiva tècnicament no és correcta, però el dibuix és molt tendre i  humà.  El malalt ens saluda, la seva habitació és molt còmoda i  ens convida a veure-la, oi?

I al tercer dibuix, l’autora (67 anys) elimina la fondària de l’habitació, ens presenta una habitació plana. El llit de perfil, l’armari i la porta del final en alçat. Només la pica té fondària. Elimina la figura humana. Elimina la taula en primer terme.El dibuix no és perspectiu, però com a síntesi d’una habitació -hostil- crec que és insuperable.

I aquesta és la fotografia de l’habitació.PD: Una amiga meva periodista ha escrit: “Jo també em dedicaré a dibuixar, que és una manera de fer-me meves les coses noves que m’arriben a la retina!”.

Dibuixar o no dibuixar, aquesta és la qüestió.

Anuncis

4 responses to “Comentaris sobre tres dibuixos d’ una habitació d’ hospital

  1. Francesc.

    Suposo que n’ets conscient. En un post has aconseguit resumir tota la teoria del dibuix. I, el que més m’agradat, expliques el dibuix com el que (jo crec) és, la materialització d’una forma de sentir el món.

    No importa la tècnica, importa el que és vol explicar. I això és el que ha de fer el dibuix. Si en un dibuix no es visualitza el subconscient estem davant d’una simple demostració d’una capacitat tècnica.

    No us heu fixat que, normalment, quan menys sap un dibuixar més expressiva surten els dibuixos? Vol dir això que l’aprenentage tècnic és, en el fons, un sistema castrador?

    • Ets l’amo. Davant de l’aprenentatge Tècnic (de l’àmbit que sigui), entenc que la única manera de superar l’efecte castrador que comentes, és dominar la Tècnica absolutament. En aquest cas pots utilitzar-la com a trampolí.
      Si la Tècnica (del teu àmbit concret) la domines patim-patam, has posat la soga al coll de la teva creativitat. Ets pell.

  2. Interesantísima la reflexión de la técnica como sistema castrador.
    Tengo 2 crías de 3 años y su ausencia no solo de técnica sino de patrones y modelos a imitar, hace que cada puñetero dibujo que hacen tenga una fuerza y una expresividad que deja “trasbalsat”. Disfruto de cada dibujo en el que veo que todavía esos patrones (princesas, margaritas, peces, personas, gatos, caracoles) no han sido aprehendidos, ni aprendidos. El momento de los patrones llegará, pero hasta entonces vamos recopilando y recopilando dibujos y DIBUJOS que son una perfecta gráfica de las palpitaciones, rábia, paciencia del momento, ahora abstracto, ahora expresionista, ahora figurativo, ahora un churro. Saludos amigo y felicidades por el blog. Por cierto la ausencia de luz y sombras en tus dibujos es premeditada?

    • Gracias Lute.
      Comparto plenamente el redescubrimiento que haces del dibujo a través de los dibujos de tus hijas. Tiene algo de mágico. Es como una segunda oportunidad para reaprender desde otras bases y con otro bagaje.
      En general, solo sombreo los dibujos si es totalmente imprescindible para poder comprender el objeto/escenario representado.

Si vols deixar un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s