Una petita casa contemporània al Botarell

Aquest enteranyinat dissabte vam visitar la “Casa per en Pau i la Rocio” projectada per l’arquitecte Arnau Tiñena al Botarell. Només aparcar, la identifiques per la tanca exterior feta amb maó perforat de cantell. Darrera, una petita edificació d’una planta.

Casa Pau Rocio - tanca carrer gerro

Comencem el recorregut exterior. En obrir la porta de la tanca, ens rep un porxo central -orientat a nord- en una façana d’uns onze metres.

Casa Pau Rocio - porxo nord

Arribem al fons de la parcel·la i veiem el porxo -sud-, amb grans balconeres, però aquest cop apareix una finestra fora, definida per un marc metàl·lic en voladiu,

Casa Pau Rocio - porxo sud jardi

El corredor lateral -est-, definit per la façana lateral -amb una sola finestra de marc metàl·lic volador i l’entrant del pati est- i la tanca lateral de la parcel·la,

Casa Pau Rocio - lateral est

El pati est, a l’esquerra la balconera (lavabo dormitori principal) i a la dreta un marc metàl·lic volador (habitació de convidats),

Casa Pau Rocio - pati fora

Abans d’entrar a la casa, tinc el regust d’una construcció continguda, tranquil·la, on predomina el mur massís sobre el vidre, on dos porxos et protegeixen a l’entrar a la casa i al pendre el café mirant el jardí.

On penses, potser hi podria estar bé aquí dintre. Una obra d’aquelles que al posar-la en una urbanització qualsevol, la resta envermelleix, perque encara resalta més l’indefinible i comercial estil de xalet d’urbanització.

monestir copte

Fem-hi un cop d’ull a la planta. La contemporaneïtat d’una distribució -pel meu criteri- la fixen 3 indicadors:

  • Intent d’adaptació “bioclimàtica” a l’entorn -al nivell que sigui-. Reconèixer la direcció del vent i la orientació solar i com afecta a la dimensió i situació de les obertures i a la disposició de l’edificació en general. La casa com a resposta natural al lloc.
  • Circularitat en el recorregut, valorar el paisatge interior. Sense passadissos unidireccionals.
  • Espais -habitacions- intercanviables, no unívocament definits.

Casa Pau Rocio - vistes i circuitLa distribució de la Casa d’en Pau i la Rocio forma part d’una família de plantes que tindria com a paradigma la Casa Mora del -desgraciadament- desaparegut estudi Ábalos Herreros. El paradigma invers seria la Casa Riumors del també desgraciadament desaparegut estudi Miralles Pinòs.

  • La Casa Mora correspon a una trama genèrica adaptable en quant a patis i obertures a cada entorn. Podria esdevenir un prototipus distributiu empàtic amb les persones que han d’habitar aquest projecte.

casa mora abalos herreros

  • La Casa Riumors és la casa-arbre, la que no pots treure del lloc on l’han fet sense que perdi tot el sentit.

Ma mare, tant funcional i pràctica com sempre, veient la distribució m’ha dit que té pocs armaris, sobretot si no es fa el vestidor obert del vestíbul. I què passa amb les sardinades. I quan toca bullir el bròquil. I si un dels dos veuen una película fins a les tantes i l’altre vol dormir. O té mal de queixals i s’agita abans.

Té tota la raó. Però això és un encàrrec privat, per tant, els propietaris hi han estat d’acord. De totes maneres, el tema de les sardinades obre un altre debat.

Casa Pau Rocio - usos

La unió cuina menjador -penso- és un model cultural acríticament importat nord-americà. El seu estil culinari deu ser ben diferent i no deu provocar els fums i les olors de la nostra cuina pròpia. Estèticament sí, però funcionalment jo no he entés mai el concepte de cuina oberta. Què passa amb els plats de l’esmorzar o del dinar? i les paelles brutes? i els draps? Potser qui té la cuina oberta, cuina poc o són precuinats o dina tot sovint fóra de casa, o no ho sé…Em penso que deu passar com amb els cotxes de les pel·licules de Hollywood, on els actors sempre surten menjant donuts o bevent. Ho poden fer amb seguretat perque els hi sobra una mà. Allà els cotxes tenen el canvi automàtic.

Comencem el recorregut interior. Del vestíbul cap a la tanca d’accés, L’Iñaki Ábalos va dir en una conferència que la dimensió del vestíbul marca l’estatus, la categoria de la casa -independentment del luxe dels materials-. La casa t’ofereix un espai extraordinàriament generós per a que puguis entrar, deixar les coses, situar-te, i que puguis dir: he arribat, sóc aquí. No és un coll d’ampolla que t’estrenyi i t’obligui a accelerar-te per a sortir d’allà.

Casa Pau Rocio - vestibul

Del vestíbul cap al porxo est,

Casa Pau Rocio - pati dintre

Dret al dormitori principal, veiem l’habitació de convidats a través de la seqüència porta wc  -finestra wc – pati est – finestra habitació convidats.

Casa Pau Rocio - transparencia wc

La darrera fotografia ens situa drets a la taula del menjador mirant cap al dormitori principal.

Casa Pau Rocio - sala menjador

A mí el que em sorpren és que les cases no siguin així de fa vint anys ençà.

O hi ha cases de l’indefinible i comercial estil de xalet d’urbanització o cases superfashion que responen exclusivament a la voluntat estilística del seu autor, que projecta i construeix per a ell mateix, i a qui el Client compra com qui compra un Ferrari, sense entrar a discutir ni les prestacions ni la cilindrada ni el disbarat de consum de combustible.

Però hi ha persones que volen una casa tranquil·la, sense pretensions, contemporània, ben acotada. Com la d’en Pau i la Rocio.

Heu estat de sort.

(Visita realitzada en el marc dels “Vermuts d’Obra” organitzats per la Demarcació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Obra premiada en la categoria d’Habitatge Unifamiliar de la VIII Mostra d’Arquitectura del Camp de Tarragona. Premio Fundación Alejandro de la Sota).

Agraïments:

***La fotografia del monestir copte l’ha cedit la Carme Badia. Egipte, 2010.

***Els plànols de la Casa per en Pau i la Rocio han estat cedits per l’arquitecte Arnau Tiñena i dibuixats a sobre per mi.

***El plànol de la Casa Mora ha estat cedit per l’estudi Ábalos-Sentkiewicz arquitectos.

Anuncis

2 responses to “Una petita casa contemporània al Botarell

  1. “Què passa amb els plats de l’esmorzar o del dinar? i les paelles brutes? i els draps? Potser qui té la cuina oberta, cuina poc o són precuinats o dina tot sovint fóra de casa, o no ho sé…”
    Jo lo que no entenc es no anar recollin els estris de cuina i fican-los al rentaplats segons vas cuinan i en pic acabes de dinar fer lo propi i engegar el rentaplats.

    • Bona nit, perçi. Et puc assegurar que tohom no és tan endreçat.
      A nivell tècnic, un parell d’observacions: hauries de tenir un rentavaixelles especial, d’aquells molt petits, perque sinó no podries omplir-lo d’una tacada, oi?. O…un de normal que el poses a mitja carga?, però llavors has d’embrutar molta cassola i plats en cada àpat…Suposo que el que sí que es pot fer, es deixar-lo carregat, l’engeguis o no, oi?

Si vols deixar un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s